La missió de la Fundació del Món Rural és aportar elements perquè Catalunya sigui conscient del valor estratègic que el seu entorn rural té per al desenvolupament sostenible del país.

Un Món Rural Viu, un paisatge sense cendres

En motiu de la commemoració dels 10 anys del gran incendi forestal de la Catalunya central (1998), es proposa treballar la gestió del risc d’incendis forestals a Catalunya des d’un punt de vista interdisciplinar i centrat en la dinamització i desenvolupament del món rural català.
 

Objectiu General

Identificar i donar difusió al panorama de risc actual d’incendis forestals a Catalunya, i la seva interrelació amb el desenvolupament rural, atenent a les esferes de prevenció, extinció i restauració.
 

Objectius específics

- Establir i posar de relleu la relació entre la gestió forestal i l’activitat agrària en el context de l’explotació familiar agropecuària (usos del sòl, activitat i diversificació econòmica).

- Posar de manifest la vinculació entre el planejament territorial i urbanístic, forestal i agrari amb la planificació del risc d’incendis forestals.

- Analitzar la participació de l’administració i els agents socials en la gestió del risc.

- Analitzar els impactes dels incendis des d’una òptica multidimensional.

- Considerar els principals aspectes socioeconòmics dels incendis en l’economia i desenvolupament del món rural català.

- Analitzar i aprofundir en el conjunt de mesures de foment i actuacions públiques catalanes.

- Valorar el paper de la gestió forestal i els seus principals actors i mecanismes.

- Determinar les condicions que comporten l’esdevenir dels Grans Incendis Forestals (com el de 1998) identificant la tipologia d’aquests focs en la gestió del risc (magnitud, dimensions,…).

- Conèixer experiències i iniciatives particulars de desenvolupament rural i dinamització territorial d’una zona afectada per incendi forestal.

Certament, els incendis forestals representen una pertorbació que caracteritza els ecosistemes forestals de les regions mediterrànies, però en els darrers anys hi ha alguna cosa que està canviant. Les característiques dels incendis, sobretot pel que fa a les dimensions, han variat d’una forma preocupant tan des de la perspectiva ecològica com social i econòmica.

Dos terceres parts de la superfície total de Catalunya és forestal. La gran majoria d’aquesta és de titularitat privada, donant lloc a una activitat econòmica (silvicultura) que ha complementat durant moltes dècades les tradicionals explotacions agroramaderes i contribuint, d’aquesta manera, a la diversificació econòmica del món rural català.

Transcorreguts 10 anys des del gran incendi forestal de la Catalunya central (18 a 21 de Juliol de 1998) que va cremar prop de 24.000 ha de les comarques del Solsonès, Bages, l’Anoia i la Segarra, és moment d’aturar-nos a fer balanç del què s’ha fet i visualitzar les perspectives de futur a Catalunya. 

Arribats a aquest punt, es proposa treballar la relació del forest amb el món rural català en base al risc d’incendis forestals, avaluant la situació de risc en les tres esferes del fenomen (prevenció, extinció i restauració), en un format científico-tècnic, acadèmic i divulgatiu segons la conveniència de cada cas.

Texte3  per a Actuacions