La missió de la Fundació del Món Rural és aportar elements perquè Catalunya sigui conscient del valor estratègic que el seu entorn rural té per al desenvolupament sostenible del país.

Dones i serveis d’atenció a les persones al món rural català.

Objectiu general

  1. 1.     Definir i elaborar un model integrat d’implementació de serveis de proximitat i d’atenció a les persones al món rural , que sigui generador d’ocupació  per a les dones rurals, i  a partir de la qual es dissenyi la intervenció d’un pla pilot .

Objectius específics

  1. 1.     Dissenyar, dur a terme el seguiment i l’avaluació d’un model cooperatiu  integrable a les cooperatives agràries que cobreixi les necessitats socials i que generi ocupació i presència a l’espai públic de les dones rurals
     
  2. 2.     Impulsar el treball transversal i establir sinèrgies entre els diferents actors implicats, públics i privats, a través de la constitució d’un  grup de treball interdisciplinari dels agents implicats i significatius,.
     
  3. 3.     Detectar les necessitats d’atenció a les persones del món rural català que no cobreix o que cobreix parcialment el sector públic (cartera de serveis socials) i delimitar aquests sectors, activitats o accions per definir la cabuda al mercat a través dels mecanismes que ofereix la cooperació pública-privada.
     
  4. 4.    Implementar el projecte ( prova pilot ). 2011

Si bé és cert que els nous models socioeconòmics a nivell global condicionen a la societat generant–li noves necessitats ,aquestes necessitats no estan exemptes de requeriments específics en funció de la seva localització al territori.

Les variables estructurals del món rural català actual ( envelliment, masculinització, baixa densitat de població ) i les conjunturals (activitat econòmica, xarxa d’infraestructures del transport i la comunicació, mercat laboral, usos del temps, dispersió i distàncies, percentatge d’immigrats/es…) i específicament les que es refereixen a les dones que hi viuen i a les persones que requereixen d’atenció, incideixen directament en aquest nou escenari social i econòmic. Si assumim la realitat d’aquestes noves necessitats al món rural, hem d’assumir també que els poders públics, el mercat de treball i el teixit empresarial han d’anar encaminats a cobrir-les sota noves fórmules organitzatives , estratègiques sostenibles, que s’adeqüin a les especificitats,  i que dinamitzin econòmicament el territori.

El Règim de benestar mediterrani s’ha caracteritzat  per la rellevància del treball femení no remunerat, això és, les dones han cobert una necessitat social que en altres tipus de règim, s’ha pressuposat als poders públics i/o privats. I per tant, remunerat o remunerant. Si observem aquest fet sota un prisma rural i català, veiem com els dèficits contextuals incrementen aquesta tendència, fins arribar a un punt on és palès que el sistema no és sostenible i dista molt de la igualtat d’oportunitats. I no nomes això, sinó que ens trobem davant un sistema que repercuteix negativament en tots els seus membres, quan , potencialment, podria enriquir-los. De fet, en aquesta direcció van les iniciatives legislatives Estatals i Autonòmiques, com són la Llei  12/2007 de Serveis Socials i la Llei 39/2006 de 14 de desembre, de l’ Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència

El desplegament d’ambdues Lleis ens ofereix la possibilitat de cooperació entre el sector públic i el privat. Aquesta possibilitat, al món rural, pot significar un valor afegit ja que les repercussions són múltiples i multiplicadores. El model empresarial cooperatiu i els seus principis  ofereixen un espai prou flexible per a la innovació, la diversificació d’activitats , l’eficiència , la rendibilitat, i la responsabilitat social empresarial . Alhora , les cooperatives agràries gaudeixen d’un grau molt alt de proximitat social i pes econòmic estratègic a nivell municipal, supramunicipal i/o comarcal. El seu model ofereix la possibilitat d’encabir les necessitats bàsiques plantejades ( dones del món rural i activitat professional, atenció a les persones i dinamització econòmica territorial). Necessitats recollides,  també, a l’Eix 3 del Programa de Desenvolupament rural 2007-2013,  que dicta les línies estratègiques a seguir per al desenvolupament del món rural català.

La palesa necessitat d’un nou model sostenible que combini estratègicament  la incorporació de les dones del món rural al món laboral , professionalitzant les tasques que han realitzat fins aquest moment no formalment i generant nous perfils professionals adaptats al territori, i el cobriment de les tasques d’atenció a les persones, suposa, avui per avui, un repte imprescindible. I l’abordatge, considerem, s’ha de planificar i dissenyar des de bon principi per un equip interdisciplinari que aporti valor afegit a aquest repte que, en moments econòmicament difícils, pot suposar una oportunitat única : promoure la professionalització, la conciliació i l’empoderament de les dones del món rural, dinamitzar i diversificar econòmicament el territori a través de projectes empresarials innovadors i competitius que ofereixin serveis adequats i sostenibles a les seves especificitats i promoure models de gestió econòmica adaptats a cada zona.

Texte3  per a Actuacions