La missió de la Fundació del Món Rural és aportar elements perquè Catalunya sigui conscient del valor estratègic que el seu entorn rural té per al desenvolupament sostenible del país.

Iniciatives d'Emprenedoria Rural: Entrevista al projecte “Viure de l’aire del cel”

Entrevista a Pep Puig, impulsor del projecte 'Viure amb l'aire del cel':

1. En què consisteix el vostre projecte?

Consisteix a fer possible un acte d’apropiació social de la tecnologia que ens permet captar l’energia que porta el vent i transformar-la en electricitat. D’aquesta manera, fem possible que la ciutadania participi activament en la generació d’energia neta, lliure d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

2. Expliqui’ns en què consisteix la creació del primer aerogenerador popular del sud d'Europa. Quins beneficis comporta?

Consisteix a posar en funcionament un aerogenerador de 2,35 MW de potència finançat per les aportacions que faci la gent, que voluntàriament vulgui participar en una experiència innovadora socialment en el nostre país. D’aquesta manera, es pot dir que els partícips fan real la democratització dels sistemes energètics.

3. Quina ha estat l’evolució de projecte i quines són les perspectives de creixement i consolidació en el futur?

La idea va néixer l’any 2009 quan un grup de persones ens vam reunir per recordar el 25è aniversari de la posada en funcionament del primer aerogenerador connectat a la xarxa, el març de 1984 a Valldevià (Vilopriu, Empordà). Aleshores ens vàrem preguntar de quina manera podríem contribuir a fer que la societat pogués fer seva la tecnologia eòlica, de la mateixa manera que la societat ha fet seva la tecnologia dels telèfons mòbils connectats a internet.

Després d’una notícia publicada, aleshores, a la premsa, es van rebre una cinquantena de peticions per participar en el projecte. Això va fer que constituíssim una petita empresa que pogués fer tota la tramitació administrativa necessària per al desenvolupament del projecte.

4. El seu projecte es basa en el model col·laboratiu, considera que la societat està preparada per desenvolupar i participar de projectes d’aquest tipus?

La societat està perfectament preparada per assumir la responsabilitat de la lluita contra el canvi climàtic. I participar en la generació d’energia, sense emissions, és una forma de fer-ho. I la mostra la tenim en el fet que avui  en el projecte Viure de l’aire del cel ja hi participen més de 360 persones, i encara volem que n’hi participin moltes més.

5. Quins són els fonaments necessaris per garantir el canvi de model energètic?

La garantia de canvi de model energÈTIC es basa en el fet que les persones estem assumint la responsabilitat que tenim pel fet que fem servir energia a la nostra vida quotidiana. I avui l’energia que fem servir l’obtenim tot cremant materials (combustibles fòssils i nuclears), i això ens crea el problema d’augment de la temperatura del planeta. L’única sortida és que obtinguem energia sense necessitat de cremar res. Per això, les energies renovables.

6. Quina ha de ser la relació entre aquest tipus de projectes i l’administració pública?

L’única cosa que l’administració pública hauria de fer és facilitar els processos que menin a l’apoderament ciutadà. No pot ser que les administracions estableixin una mena de cursa d’obstacles quan alguna persona o entitat vol fer un projecte d’energies renovables. També cal que es legisli de forma que sigui garantit el Dret de les persones a captar, transformar i utilitzar l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics.

7. Considera que aquest model productiu i de consum es podrà expandir en un futur?

Em nego rotundament a ser qualificat de “consumidor” doncs abans que tot els éssers humans som persones. Qui ens posa el qualificatiu de consumidors és un sistema econòmic que vol que tinguem una actitud passiva, per entaforar-nos productes inútils, que durin poc i de mala qualitat. Quan parlem de “consum” d’energia estem reproduint el llenguatge de la societat fòssil, aquella que es basa a consumir (cremar) productes (fòssils i nuclears) per obtenir energia. Però, des de fa molts anys, la termodinàmica ens ha ensenyat que l’energia no es consumeix, simplement es transforma d’energia disponible a energia no disponible. L’actual model productiu és una aberració doncs ha traspassat molt límits ecològics que s’haurien de tenir en compte si volem viure en un planeta sa i saludable.

8. En quin país o territori ens hauríem de fixar des de Catalunya?

Tots els territoris tenen a la seva disposició fluxos d’energia renovable específics que es poden aprofitar. Hi ha països que, de fa força temps, van començar a desenvolupar tecnologies per a l’aprofitament de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics. Per exemple, Dinamarca pel que fa a la tecnologia eòlica; Àustria, pel que fa a la solar tèrmica; Alemanya, pel que fa a la solar fotovoltaica, etc.

Catalunya va ser pionera pel que fa al desenvolupament de tecnologia eòlica, els anys 80 i 90, gairebé al mateix temps que ho feia Dinamarca, on el marc legal i normatiu va facilitar el seu desenvolupament. A casa nostra teníem un president que manifestava, sense vergonya, que “no podem tornar als molins de vent”. Avui Dinamarca continua essent líder en tecnologia eòlica i Catalunya ha vist com desapareixia la pionera cooperativa Ecotècnia.