La missió de la Fundació del Món Rural és aportar elements perquè Catalunya sigui conscient del valor estratègic que el seu entorn rural té per al desenvolupament sostenible del país.

Arxiu històric notícies

La Fundació Món Rural presenta l’estudi sobre l’impacte dels habitatges d’ús turístic al territori

L’estudi, encarregat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a la Fundació del Món Rural, servirà de base per a les propostes del Grup de Treball interdepartamental de la Generalitat de Catalunya, format per les àrees (Economia, Agricultura, Territori, Habitatge i Turisme). El passat 4 d’abril Promo Assessors  va presentar els principals resultats de l’estudi en el marc d’una trobada del Grup de Treball. L’objectiu principal del treball és veure la incidència dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT) en el món rural, saber quina és la seva distribució actual i preveure quin comportament tindran en un futur a mitjà termini.

Els HUT que es troben a les zones rurals de Catalunya ja suposen el 52% del total que hi ha al país

El turisme és un dels motors econòmics més importants de Catalunya i, en especial, de les comarques rurals. És per això que la Fundació Món Rural ha elaborat un estudi per avaluar l’impacte econòmic dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT) en el món rural català (en aquest estudi considerem món rural les comarques rurals definides pel Programa de Desenvolupament rural de Catalunya). Les dades són molt significatives i mostren el gran pes del sector turístic en aquests territoris, que representen el 86% del territori de Catalunya. A més, posen de manifest una tendència a l’alça dels HUT per sobre dels establiments de turisme rural, marcant un perfil de turisme diferent amb noves tendències i amb reptes per als sectors econòmics del territori.

Nombre de HUT

A Catalunya hi ha un total de 73.817 HUT donats d’alta, dels quals 38.585 se situen en el món rural (52%) i 35.232 (48%) se situen en el món urbà. Així, tot i que en els primers anys del segle XXI eren, indiscutiblement, un fenomen urbà, a partir del Decret 159/2012 i de la irrupció de les plataformes digitals en la  intermediació d’allotjaments turístics  es produeix un salt quantitatiu enorme, manifestant-se un creixement exponencial durant els anys 2012 i 2013. Si l’any 2011 es van donar d’alta 613 HUT a tot Catalunya, l’any 2013 se’n van donar d’alta 16.620, el que suposa un increment d’altes de més de 26 vegades les quantitats de l’any 2011. A partir de l’any 2015, ja és en el món rural on apareixen més HUT.

Des de l’any 2006, el nombre d’establiments de turisme rural mostra un saldo net d’obertures i tancaments positiu malgrat que la tendència és clarament decreixent (l’any 2018 aquest saldo net és de 23 nous establiments de turisme rural). Es pot concloure que si bé el mercat encara té més altes que baixes, les darreres dades no conviden a l’optimisme per aquesta tipologia d’establiment d’allotjament turístic. Per contra, la tipologia HUT mostra un saldo net l’any 2018 equivalent a 4.768 HUT (6,4% del total de HUT).

Impacte econòmic

Des que es va posar en marxa l’Impost sobre les estades en establiments turístics, la recaptació en el món rural via HUT ha estat, en termes agregats, de 7,76 M€ (durant el període segon semestre 2012 – primer semestre 2018).  Pel que fa a la recaptació en el món rural via establiments de turisme rural, aquesta ha estat en termes agregats, igual a 1,38 M€ en el mateix període. Durant el darrer any 2017, la recaptació ha estat de 68 € per unitat HUT registrat al Registre de Turisme de Catalunya (RTC) i de 124 € per establiment de turisme rural registrat  al RTC (aquest imports equivalen a 12 €/plaça HUT i 16 €/plaça d’establiment de turisme rural).

Distribució pel territori

A nivell comarcal, la distribució dels HUT i dels establiments de turisme rural és clarament diversa, i mostren unes vocacions d’implantació territorial diferents. Mentre que els HUT són predominants als principals pols turístics de Catalunya (litoral i pols turístics de muntanya), els establiments de turisme rural se situen principalment a la Catalunya interior. Per comarques, el Baix Empordà, l’Alt Empordà, La Selva, el Baix Ebre i la Val d’Aran són les que concentren més HUT; i pel que fa als establiments de turisme rural, la comarca amb més establiments de turisme rural és l’Alt Empordà, seguit del Berguedà, del Ripollès i d’Osona.

Els HUT en el món rural es concentren en els municipis grans (de més de 2.000 habitants), que acumulen el 88% de la oferta de HUT totals en el món rural. Per contra, els municipis mitjans (entre 501 i 2.000 habitants) acumulen el 9% i el 4% restant en els municipis petits de fins a 500 habitants.

L’atractiu dels establiments rurals

Així, mentre que els HUT es concentren en els municipis grans, els establiments de turisme rural es concentren en els municipis petits de fins a 500 habitants (44% del total equivalent a 984 establiments) i van perdent força conforme els municipis són més grans (els municipis mitjans entre 501 i 2.000 habitants aglutinen un 33% de l’oferta amb 730 unitats, i els municipis grans aglutinen un 24% equivalent a 528 unitats). Els HUT mostren una tendència majoritària a implantar-se en uns pols turístics ja existents, i els establiments de turisme rural mostren una tendència més proactiva, ja que s’implanten de manera molt més dispersa en el territori generant la seva pròpia demanda.

Perfil dels visitants

Per definir el perfil dels usuaris dels establiments de turisme rural i dels HUT s’ha utilitzat l’enquesta Perfil i hàbits dels turistes a l’Entorn de Barcelona  publicada per l’Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona (2017). El perfil del turista que s’allotja en HUT és menys local que el de l’establiment de turisme rural. Ve amb pocs acompanyants (majoritàriament amb parella), té com a motivació principal l’oci, es planteja menys alternatives de destí que el turista d’establiment de turisme rural, contempla la ciutat gran com alternativa per allotjar-s’hi, planifica el viatge amb menys antelació que el turista d’establiment de turisme rural, i no utilitza, preferentment, les pàgines web especialitzades en allotjaments rurals.

Els turistes HUT son més proclius a visitar les grans ciutats de l’entorn on s’ubiquen que no pas els turistes dels establiments de turisme rural, que son més proclius a gaudir de l’allotjament on s’estan. Això es tradueix amb major activitat d’excursions dels turistes que s’allotgen en HUT.

L’impacte de les segones residències

Per últim, l’estudi assenyala un possible efecte de l’impacte dels HUT en el món rural en comarques on la segona residència és molt present. En set comarques de Catalunya el nombre de HUT representa el 15% o més del parc secundari d’habitatges de la comarca. En concret, l’Alt Empordà (23%), l’Alta Ribagorça (15%), el Baix Ebre (34%), el Baix Empordà (27%), el Pla de L’Estany (22%), La Selva (29%) i la Val d’Aran (17%).

És a dir, en termes generals, la transició del parc de segona residència cap a habitatge HUT és un fet tendencial que s’està donant en aquestes comarques. El recorregut futur per a que aquesta situació pugui consolidar-se pot anar en augment en aquestes i en d’altres comarques com la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, comarques amb un parc secundari voluminós del 35% o més respecte al parc total d’habitatges de la comarca.

Accés a l'estudi

Accés a la presentació