La missió de la Fundació del Món Rural és aportar elements perquè Catalunya sigui conscient del valor estratègic que el seu entorn rural té per al desenvolupament sostenible del país.

Arxiu històric notícies

La capacitat d’atracció dels municipis, eina clau per revertir el despoblament de les zones rurals

Avui ha tingut lloc a Aguilar de Segarra la jornada “Repoblem el Territori!”, en què més d’un centenar d’agents polítics, econòmics i socials han debatut sobre el despoblament al món rural i han fet propostes de futur per fer front a aquest fenomen

El despoblament és un dels temes clau a l’hora d’afrontar la realitat del món rural. No en va, el degoteig de població constant que pateixen els municipis de l’àmbit rural es plasma en diversos estudis sobre la temàtica. L’Atles de la Nova Ruralitat i l’Observatori del Món Rural en són un bon exemple i constaten que estem davant d’un dels reptes més urgents dels territoris rurals, especialment dels municipis més petits, que per qüestions òbvies són els que tenen més dificultat per atreure població. Quan parlem de repoblament no ens referim només al concepte de natalitat, sinó també a fets complementaris que actualment succeeixen com la migració a les grans ciutats o a les noves ruralitats, sempre amb els i les joves com a protagonistes.

Amb l’objectiu de posar en el centre del debat el problema del despoblament de les zones rurals, aquest divendres s’ha celebrat a Aguilar de Segarra la jornada “Repoblem el Territori!”, organitzada conjuntament per la Fundació del Món Rural, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i la Direcció General de Joventut, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, el moviment Munixic, l’Agrupació de Micropobles de Catalunya, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i la Diputació de Barcelona. També han col·laborat i donat suport a la jornada l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra i l’Associació Catalana de Municipis.

Més d’un centenar de persones -representants d’institucions públiques i privades, associacions, empreses i centres docents- han participat en la jornada, que ha debatut sobre els principals reptes que planteja a la societat el despoblament de les zones rurals i ha proposat accions concretes que facilitin l’arribada de nova  població a aquestes zones.

Treball exhaustiu per abordar el despoblament

Després de la benvinguda a càrrec d’Esperança Casas, coordinadora territorial de Joventut a Lleida, ha tingut lloc la primera ponència de la jornada -“El despoblament i els seus efectes”-, a càrrec del catedràtic de la Universitat de Córdoba José Emilio Guerrero Ginel. Tot seguit, s’hi ha presentat l’estudi “Anàlisi demogràfica i projecció dels municipis rurals 2017-2027”, amb dades objectives sobre el futur de la població al món rural, a càrrec de Joaquín Recaño, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del Centre d’Estudis Demogràfics. Aquest treball identifica els moviments migratoris com l’element clau per tal de revertir el fet del despoblament, i la capacitat d’atracció dels municipis com a eix motivador d’aquest moviment migratori.

A continuació s’ha realitzat una taula rodona amb experiències de repoblament  positives a l’Estat espanyol i a nivell internacional. Hi han participat representants del municipi d’Alzen (Ariège , França), de la Vall del Leno (Trentino-Alto Adige, Itàlia) i de la Red Asturiana de Desenvolupament Rural. També hi ha participat Assumpta Duran, membre del Secretariat de l’Escola Rural, que ha fet una exposició sobre el model educatiu, l’arrelament territorial i el poble com a agent educador. Les dades aportades i les experiències compartides pels diferents ponents han donat peu a un debat. Ja durant el dinar s’han celebrat tallers per treballar els tres reptes principals del fenomen del despoblament: el sociocultural, l’econòmic i el territorial. En acabat s’han posat en comú les conclusions de cada taller.

Ja a la tarda, la sessió s’ha iniciat amb una taula rodona d’experiències catalanes, amb la participació de Mireia Font, gerent del Consorci Alt Urgell-Cerdanya, que ha presentat el Projecte Odisseu de retorn i inserció de joves al món rural; Moisès Masanas, vicepresident de la Mancomunitat de municipis per la Biomassa del Berguedà, que ha explicat els objectius de l’ens; i Carlos Gibert, alcalde de la Granadella, que ha compartit diverses iniciatives endegades en aquest municipi.

Després del consegüent debat, s’ha celebrat la cloenda de la jornada amb les intervencions de Dionís Guiteras, vicepresident de la Diputació de Barcelona i alcalde de Moià. Guiteras ha posat en valor la feina realitzada per l’organització d’aquest acte i ha explicat que “sense un territori viu, amb gent, empreses i activitat, no hi ha país possible”.

Les conclusions de la jornada:

Els coneixements i implicació de totes les persones que hi han intervingut han fet de la jornada “Repoblem el Territori” un espai de debat ric i profitós que ha deixat molt bones sensacions entre els assistents. Tot seguit es relacionen les principals conclusions que ens deixa la jornada.

Cal cercar estratègies territorials de desenvolupament conjuntes, compartint objectius i recursos entre totes les entitats implicades en el desenvolupament rural, incloent els municipis.

S’ha de realitzar una aproximació a la realitat des de la base, propera al territori, tot apoderant i dotant els municipis i estructures locals de recursos suficients.

Cal atraure persones a les zones rurals perquè hi desenvolupin el seu projecte de vida i, per tant, calen serveis i eines que fomentin les oportunitats laborals i vitals en els municipis rurals.

Les persones joves són la clau. Cal evitar que marxin tot implementant noves polítiques d’habitatge, de suport a l’economia, de foment a la creació de bons serveis, i de connectivitat.

El món rural s’ha de reivindicar com un territori d’oportunitats. Cada municipi o zona ha d’aprofundir en les seves potencialitats, pensar una estratègia conjunta amb el seu territori i desenvolupar-la.

En algunes zones de Catalunya (al sud de les comarques de Lleida i a les comarques rurals de Tarragona) caldrà focalitzar més esforços per revertir la situació, amb una visió transversal que tingui en compte l’educació, la realitat socioeconòmica i els serveis; amb col·laboració institucional a tots els nivells.