La missió de la Fundació del Món Rural és aportar elements perquè Catalunya sigui conscient del valor estratègic que el seu entorn rural té per al desenvolupament sostenible del país.

Arxiu històric notícies

Iniciatives d'Emprenedoria Rural: Entrevista a l'Associació Micropobles de Catalunya

Iniciatives d'Emprenedoria Rural: Entrevista a l'Associació Micropobles de Catalunya

Entrevista a M. Carme Freixa, presidenta de l'Associació de Micropobles de Catalunya i alcaldessa de Vallfogona de Ripollès.

1. Perquè es crea Micropobles?

Per ser un lobby dels municipis de menys de 500 habitants. Els electes dels micropobles van veure la necessitat d’unir-se per compartir experiències i per poder fer visible la realitat d’aquests municipis a les institucions i administracions i també a la societat en general, que cada dia és més urbanita.

2. Quins són els vostres objectius?

El bàsic és el foment i la defensa de la igualtat d’oportunitats dels micropobles i els seus habitants davant instàncies polítiques, jurisdiccionals, administratives i privades. D’aquí que es vulgui ser present on es fan les polítiques i les lleis que afecten a la gent que vivim als micropobles perquè massa sovint som els grans oblidats. I quan s’apliquen a territori els programes i les normatives comprovem que no encaixen amb la nostra realitat i, massa sovint ens creen més problemes que millores.

Un objectiu més general i de llarg recorregut és canviar la percepció que té la societat (i sobretot la major part de la població que no viu en municipis petits) sobre els micropobles i el món rural, que tot sovint es queda en estereotips i notícies negatives. Es vol donar un missatge positiu i que fer valer totes les oportunitats i les aportacions que a nivell social i de país fan els micropobles.

3. Com a institució sense afany de lucre, quina relació teniu amb els ajuntaments i altres administracions? I amb altres entitats?

Amb els ajuntaments són els nostres socis i la nostra raó de ser. Amb les altres administracions costa que quan pensin amb entitats municipalistes ens tinguin presents. Per això, anem a veure a tothom i, de mica en mica, se’ns obren més portes, sobretot d’entitats que tenen relació amb els ajuntaments. I aquí també mirem de tenir-hi col·laboracions i sumant-nos a tot els que se’ns proposa i que pugui ser d’interès per als micropobles i els seus habitants. Per exemple, ens hem implicat amb diversos projectes de cooperació dels grups Leaders, amb la mateixa FMR o amb Viles Florides o SomEnergia.

4. Considereu que els pobles de menys de 500 habitants compten amb els suports necessaris perquè els seus veïns puguin desenvolupar el seu projecte de vida en igualtat de condicions respecte a altres entorns amb més població?

Moltes vegades no és tant un tema de disposar de més recursos sinó que poder-los aplicar segons les necessitats reals i no com s’ha fet sempre i des d’una mentalitat de municipi gran. Això es podria aplicar a subvencions condicionades de diferent tipus per als ajuntaments que més valdria saber la quantitat total i que cada ajuntament sigui sobirà per destinar-ho a allò que creu més important i necessari i al cap de l’any justificar-ho. Però també en serveis com el transport públic que moltes vegades són autobusos grans que van buits perquè els horaris no són els que la gent necessita. L’altre greuge és que no es disposa de diferents operadors per a serveis com telefonia, internet, etc. de manera que sense competència els preus solen ser més cars i les prestacions no sempre es compleixen.

5. L’avantprojecte de Llei del Territori és una qüestió que actualment està sobre la taula. L’Associació ha treballat en diverses consideracions. Quin parer teniu sobre el text?

Tot i que es diu que es vol tenir en compte la diversitat del territori i que hi ha conceptes nous, en les definicions no s’ha comptat amb el territori, s’han fet des de l’administració ubicada en el món urbà. A més, es vol treure molt poder de decisió en els municipis petits sobre temes de planejament. Des dels micropobles es té molt la sensació que es continua volent definir massa el què es pot fer o no en el món rural i que el paisatge massa sovint preval sobre la gent.

6. Quins són els reptes actuals pel que fa als micropobles?

Els principals reptes que tenim davant són: no quedar al marge de les telecomunicacions que són avui un servei bàsic; retenir i atraure població jove i fer valer els micropobles com a actor imprescindible en la transició energètica del país.

7. Per on han de passar les estratègies de microdesenvolupament rural?

Normatives, principalment, sobre activitats dimensionades per projectes micro, que ara són iguals que per a la gran indústria. I això no vol dir perdre seguretat sinó aplicar sentit comú i evitar despesa innecessària. Bonificacions fiscals i tributàries però no només en els minsos impostos i taxes municipals sinó sobre els grans impostos i cotitzacions.

8. Un fenomen preocupant és el de la despoblació, quines eines es poden emprar per fer-hi front?

Paradoxalment, els micropobles mai havien estat tan arreglats i tan buits d’habitants. Hi ha dos grans reptes: guanyar-se la vida –aquí hi ha nous nínxols com són, d’una banda, el sector primari amb les produccions ecològiques, artesanals i de qualitat i, de l’altra banda, les NTIC i, sobretot la banda ampla, que permet la deslocalització de molts professionals i en una mesura ja menor, perquè ja està molt explotat, el turisme, –en l’àmbit d’activitats-; i trobar casa per viure: com dinamitzar tant habitatge buit o poc ocupat.

9. Mirant cap al futur, com creieu que evolucionaran els micropobles els propers anys?

És un moment decisiu perquè si no es frena i reverteix la situació en deu anys alguns poden estar molt de mínims. Però en general, s’és optimista perquè hi ha moltes famílies que viuen a les ciutats aprecien el què els micropobles ofereixen per viure i voldrien fer instal·lar-s’hi. I en el fons, tothom té algun vincle afectiu amb un micropobles, ja sigui perquè n’és fill, hi té casa, hi estiueja o hi ha passat un dia feliç.

Associació Micropobles de Catalunya