La missió de la Fundació del Món Rural és aportar elements perquè Catalunya sigui conscient del valor estratègic que el seu entorn rural té per al desenvolupament sostenible del país.

Arxiu històric notícies

La FMR i l'IDAPA elaboren un mapa de termes tradicionals dels pobles de l'Alta Ribagorça

L’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran i la Fundació del Món Rural han elaborat un treball pioner al territori que té com a objectiu millorar la gestió dels béns comunals de l’Alta Ribagorça i ampliar-ne el seu rendiment.

El Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça acollirà dimarts 22 de maig, a partir de les 11:45 h., l’acte oficial de presentació del mapa ‘Termes municipals dels pobles de l’Alta Ribagorça’, encarregat l’any 2017 per l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), ens dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat, i la Fundació del Món Rural i elaborat pel Servei de Cartografia i SIG de la Universitat de Lleida.

El document plasma cartogràficament els límits dels termes tradicionals dels pobles de l’Alta Ribagorça -delimitació en la qual els béns comunals hi tenen una transcendència especial- i s’emmarca en la segona fase de l’estudi ‘Termes i comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present. Mapa de termes de població i béns comunals i propostes de gestió’, iniciat el 2016 amb  l’elaboració d’un mapa de termes de població del Pallars Sobirà.

La presentació del mapa anirà a càrrec de Jesús Burgueño, geògraf i professor de la Universitat de Lleida, i es complementarà amb la conferència ‘Transhumància i comunals a l’Alta Ribagorça’, de la mà de Ferran Estrada, antropòleg i professor de la Universitat de Barcelona; i de l’exposició del document ‘Béns comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present’, conduïda per Eduard Trepat (Fundació del Món Rural) i Marc Borrell (IDAPA).

Així, el mapa de termes permetrà aprofundir en el coneixement local de la comarca i entendre millor la distribució dels béns comunals a la mateixa i veure com encaixen, per exemple, amb les figures de protecció mediambiental o les zones de pastura vinculades a ajudes europees.

Aquest decàleg, a més, tindrà en compte les antigues formes d’explotació (pastures i aprofitament de fusta) però, sobretot, els nous usos que proporcionen nous recursos econòmics a les comunitats de veïns, com ara els aprofitaments per instal·lació de pistes d’esquí, excursionisme, senderisme, recollida de bolets o estesa de línies elèctriques. En aquest sentit, un bon model de gestió d’aquests nous usos dels comunals i de les rendes que se’n derivin pot esdevenir una eina de desenvolupament local que ajudi a fixar població al territori, propiciant noves inversions.