La missió de la Fundació del Món Rural és aportar elements perquè Catalunya sigui conscient del valor estratègic que el seu entorn rural té per al desenvolupament sostenible del país.

Arxiu històric notícies

El Patrimoni: una eina cabdal per al desenvolupament del territori rural

La Seu Vella de Lleida ha acollit aquest matí l’acte de presentació de l’estudi 'Patrimonis rurals: reconeixement i perspectives’. De caràcter pioner, l’estudi representa el primer intent sistematitzat d’identificar i valoritzar la importància del patrimoni rural per a la societat actual catalana, tot exposant mesures de divulgació, ordenació i aprofitament dels elements patrimonials existents.

Aquest matí ha tingut lloc a Lleida la presentació pública d’un estudi pioner i innovador sobre el patrimoni del món rural català. Tot aprofundint en una de les principals línies estratègiques de la Fundació del Món Rural, consistent en la divulgació de l’entorn rural i les seves potencialitats, aquest estudi té com a missió identificar el patrimoni existent a les zones rurals de Catalunya i posar en valor el seu paper en el desenvolupament econòmic i social del territori. Al llarg de més de 150 pàgines, el geògraf i professor del Departament de Geografia de la UdL Ignasi Aldomà analitza el repartiment i l’aprofitament del patrimoni rural a Catalunya des d’una perspectiva àmplia del concepte i tenint en compte tant els actius materials com els immaterials. En el primer grup se situen els entorns naturals, els espais agraris i el patrimoni arquitectònic, mentre que en els béns immaterials s’inclouen el coneixement de la cultura i la terra, l’etnologia, les festivitats i tradicions, entre d’altres.

La jornada, organitzada per la Fundació del Món Rural amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, ha estat conduïda per la periodista Mariví Chacón de Lleida Televisió i ha comptat amb la participació de representants d’entitats i institucions com el Centre d’Estudis Comarcals, el Consorci de la Seu Vella, la Universitat de Lleida i l’Institut Ramon Muntaner, entre d’altres.

Un estudi pioner sobre la situació del patrimoni rural català

El treball 'Patrimonis rurals: reconeixement i perspectives’ és una recerca innovadora que aporta una proposta de jerarquització per valorar i avaluar la presència i el repartiment territorial del patrimoni a Catalunya. A través de la sistematització dels tipus d’elements patrimonials que podem trobar en l’entorn rural, es presenta una anàlisi conjunta de tots els tipus de patrimoni i es posa en relleu el clar vincle existent entre patrimoni rural i desenvolupament local. Des de la Fundació del Món Rural, el seu director, Marc Riera, ha destacat que es tracta d’un “estudi referent que marca un inici per a futures línies de recerca i actuació”. De la seva banda, el geògraf i professor Ignasi Aldomà, responsable de l’estudi, ha destacat la necessitat de “plantejar una visió estratègica del patrimoni per començar a establir línies d’actuació concretes.” Aldomà també ha afegit que “la valorització del patrimoni no s’acaba amb el turisme, és molt més que això. Tenim altres elements de valors com l’agricultura, la producció artesanal o les festivitats.”

La manca de patrimonialització, una dificultat

Entre les principals aportacions que recull el treball presentat aquest matí hi ha la detecció d’una manca important de patrimonialització del patrimoni rural. Concretament, l’estudi detecta l’existència d’elements amb valor patrimonial al món rural que no estan valorats ni reconeguts com a tal, és a dir, que no estan patrimonialitzats. Aquesta falta de reconeixement provoca que sovint el patrimoni rural no sigui percebut com una eina de desenvolupament local i de promoció territorial, especialment a les zones de l’interior del país (exceptuant el Pirineu més turístic i la zona costanera). En aquest sentit, l’estudi reclama que és necessari un procés de reconeixement i de valoració del patrimoni, especialment a les zones rurals interiors, un procés que cal que involucri necessàriament la població i l’entorn local. El responsable de la recerca, Ignasi Aldomà, s’hi referia afirmant la conveniència de “crear sinergies entre el patrimoni rural i els valors identitaris dels territoris a fi d’aprofitar totes les seves potencialitats”.

Propostes d’actuació concretes de cara al futur

Per afrontar amb èxit el repte de patrimonialitzar els actius no reconeguts, l’estudi proposa dur a terme accions específiques en relació als elements patrimonials agraris de Catalunya, tenint en compte que l’evolució de l’activitat agrària (abandonament de terres o desús) fa que aquests elements patrimonials vinculats amb el món agrari quedin obsolets, mancats de visibilitat o, fins i tot, arribin a desaparèixer.

En aquest sentit, s’estableixen dues línies d’actuació basades en el treball en xarxa i l’establiment de sinergies. D’una banda, s’afirma la necessitat d’impulsar globalment mesures i actuacions des de les entitats de promoció, guiatge, agents turístics, etc. De l’altra, es proposa dur a terme una promoció conjunta dels diferents tipus de patrimoni rural existents a nivell territorial.

Entre les propostes de futur, l’estudi també posa l’accent en les zones en les quals cal treballar més intensament per revaloritzar el patrimoni rural, com és el cas de les més afectades pel despoblament, situades principalment al sud de la província de Lleida i al Prepirineu.

Durant la jornada també s’ha conegut el cas de revalorització del patrimoni del recinte de la Seu Vella. El Director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Joan Baigol, ha destacat la importància de treballar amb una planificació estratègica global per aconseguir els objectius de reconeixement i preservació de patrimonis com el Turó de la Seu Vella de Lleida.