descarregar l'Atles de la nova ruralitat de Catalunya pdf

El món rural és una realitat canviant i diversa sobre la qual tothom té alguna idea, però que resulta molt difícil de definir, i encara més de delimitar, disseccionar i projectar. La realització d’un Atles de la nova ruralitat o, si es vol, dels “territoris” de la nova ruralitat es planteja d’avançar en aquestes dificultats i posar al descobert els trets comuns i alhora les diferents cares del món rural. Tot i els interrogants, no ens podem estar tampoc d’avançar, de bon començament, la gran tesi, la de que la ruralitat es troba cada cop més pròxima a la ciutat en les seves manifestacions econòmiques, socials i culturals; i d’aquí vénen les novetats essencials d’aquesta ruralitat. Però al mateix temps la ruralitat resisteix com a idea i concepte; la baixa densitat demogràfica, l’espai dominat pels camps de conreu i els boscos, la proximitat dels ocells, els rius i la natura, els camins de terra, potser també la proximitat de la gent... es confabulen per mantenir la “ruralitat” com a referent singular. Alguns hi veuen les essències que romanen i no es perden, altres hi veuen simplement matisos d’una realitat universal i canviant. Sigui com sigui, seria difícil trobar algú que pensi encara avui dia en un “home rural” diferenciat de l’“home urbà”, per molt que la ruralitat conservi unes particularitats que la fan irremissiblement diferent.

En aquest context de fons, el treball que es presenta no busca tant la definició essencialista de la ruralitat, que segurament no existeix, com la presentació i anàlisi dels diferents arguments d’aquesta ruralitat. Per això, es proposa:

• Aprofundir en el conjunt d’elements definitoris de la ruralitat i en la seva realitat profundament canviant i diversa. Possiblement el concepte de patrimoni, en el seu sentit més ampli, és el que dóna millor raó d’aquesta ruralitat que s’obre tant als residents del camp com als de ciutat.

• Assenyalar els trets evolutius del que s’anomena món rural per posar èmfasi en els reptes i les oportunitats de futur que distingeixen aquest món. Els emprenedors, els joves, els vells o les mestresses que viuen a les àrees rurals han d’afrontar i s’han d’adaptar a canvis socials i econòmics que, en el fons, no són gaire diferents dels de ciutat.

• Posar en relleu els elements singulars que caracteritzen el món rural a Catalunya. La ruralitat del segle XXI ha deixat enrere moltes de les realitats de fa només trenta o vint anys, però la realitat física canvia a poc a poc i subsisteixen determinades inèrcies socials. La nova ruralitat ha d’anar amb les permanències del territori.

• Presentar i difondre la realitat del món rural al conjunt de la societat és l’objectiu final, que comporta l’exigència de presentar la realitat per sobre dels tòpics i implica també un reconeixement de la riquesa de patrimonis i col·lectius presents a les àrees rurals.

Ni la dècima part de la població catalana viu a les àrees considerades rurals (en les seves diverses accepcions), per bé que aquestes representin, pel cap baix, les tres quartes parts del territori. Els habitants de la “ruralitat” no tenen pràcticament ni la projecció ni els mitjans per crear i difondre la pròpia imatge, inevitablement subjecta a simplificacions i percepcions esbiaixades. Cobrir mínimament aquest buit és l’altre gran repte del treball; en definitiva, es tracta de publicitar la situació de la Catalunya rural o, si es vol, també de la Catalunya interior i menys urbana, amb la finalitat de tenir una visió molt més rica del país i, potser també, de fer-lo més volgut i estimat.

Ignasi Aldomà Buixadé